PP Balears

OPINIONS PP BALEARS

18/03/19
Opinió

UNA PALMA NORMALITZADA ÉS UNA PALMA BILINGÜE

En les properes setmanes Palma experimentarà una mutació prodigiosa. D`aquí al 26 de Maig assistirem a una transformació màgica del discurs d`alguns polítics. Vostès estaran pensant en les promeses electorals que, entrats en campanya, ens dediquem a explicar una vegada i una altra a qui ens vulgui escoltar. N`hi ha que optam per dissenyar programes pragmàtics, ambiciosos però al mateix temps enganxats a la realitat que ens envolta. Som conscients dels recursos que disposam i preferim centrar-nos en els problemes que pateixen els ciutadans, no a inventar uns nous per després proposar solucions impossibles. Però el canvi de discurs a què em referia no és aquest. Misteriosament, vostès van a començar a escoltar a alguns polítics d`esquerres i / o nacionalistes expressant-se en castellà en les seves intervencions públiques.

I està bé que sigui així. A Palma conviuen en el dia a dia amb absoluta normalitat el castellà i el català, que jo prefereix anomenar mallorquí en just reconeixement als seus molts segles de singular riquesa lingüística. Això ha passat des de fa dècades, i qualsevol observador imparcial que s`apropi a aquesta realitat sense prejudicis ideològics la jutjarà com a manifestació d`un enorme patrimoni cultural. Curiosament, les úniques setmanes cada quatre anys en què ningú discuteix aquesta obvietat són les que corresponen a la pre-campanya electoral. Llavors sí que sembla lògic i admissible dirigir-se als ciutadans en la seva llengua materna per demanar-lis el vot. Aconseguides aquestes paperetes, hi ha polítics que s`entesten, no només a negar aquesta evidència, sinó en modificar-la costi el que costi.

Durant els darrers quatre anys Cort ha privat als palmesans del dret a rebre la informació municipal en les dues llengües oficials. Els governs de José Hila i Antoni Noguera s`han emprat a fons en convertir en problema una cosa que no suscita cap confrontació al carrer ni en el dia a dia dels palmesans. Pel que sembla, aquesta Palma bilingüe que s`accepta amb naturalitat quan es tracta de demanar el suport dels votants, un cop l`esquerra accedeix al poder es converteix en una anomalia social a corregir com sigui des de l`Administració. Hem assistit a l`espectacle absurd de concursos municipals per gestionar serveis públics essencials que es deixen d`adjudicar, no perquè les empreses licitadores no compleixin els requisits legals i de qualitat exigibles, sinó perquè no són capaços de demostrar que totes les seves comunicacions internes es realitzen en català .

Per desgràcia, des d`un disbarat com aquest és molt fàcil lliscar cap a la falta de respecte. La darrera mostra del sectarisme de Cort la vàrem poder comprovar fa unes setmanes amb l`edició del programa de festes de Sant Sebastià. En un fullet íntegrament en català, però amb espai per dirigir-se en llengua àrab a alguns dels nostres veïnats, l`equip de govern municipal va eliminar fins a la darrera en castellà.

En els territoris amb dues llengües oficials, l`ús d`una llengua no es pot defensar menyspreant, en aquest cas des de l`Ajuntament de Palma, als ciutadans que s`expressen en l`altra que, precisament, ens agermana amb el conjunt de l`Estat i, per tant, constitueix un dels principals eixos vertebradors de la nostra societat ja que garanteix la comunicació i l`entesa de tots i cadascun dels espanyols en qualsevol lloc de la geografia del nostre país.

Tenim dues llengües, igual de estimades, igual de respectades, i no es pot promoure una degradant a l`altra. Si aquest fos el camí correcte, el de l`enginyeria social, correríem el risc d`enfilar un camí perillosa cap a la segregació amb ciutadans de primera i de segona segons la llengua que empren en la seva vida quotidiana o a l`hora de dirigir-se a l`Administració. Per això, alguna reflexió es podria esperar per part dels que s`autoproclamen com a defensors màxims, i gairebé únics, de les nostres arrels.

La llengua entesa exclusivament com a eina de construcció nacional, o com a excusa per a la transmissió d`una ideologia, per respectable que aquesta sigui, deixa de ser un element de cohesió en una societat plural, per convertir-se en un focus de disputes. Això és exactament el contrari al que jo entenc que ha de representar la política: la construcció d`espais de convivència, sense adoctrinaments ni imposicions que coartin la llibertat individual per a expressar-se en la llengua que cadascú triï. Una societat que s`autodefineix moderna, lliure i plural necessita d`uns fonaments sòlids que es necessari enfortir diàriament ja que corren el perill de rompre-se a la mínima ocasió en el precís moment en què l`Administració irromp en l`àmbit privat de cada ciutadà i li imposa , per exemple, la llengua en què ha de xerrar, pensar o escriure. Aquest és un risc cert, latent, per al qual només hi ha un remei possible: la força de la democràcia i el sentit comú.

Per això, si després de les eleccions municipals de maig els palmesans decideixen amb el seu vot que jo sigui el seu pròxim batle recuperaré els premis Ciutat de Palma en castellà, perquè això és fomentar la riquesa cultural d`una ciutat bilingüe. Contestarem als ciutadans en qualsevol de les llengües oficials en què es dirigeixin a l`administració municipal. I com va passar en el meu mandat com a batle en el període 2011-2015, el català tornarà a ser senzillament un mèrit per a la immensa majoria de funcionaris i passarà a considerar-se un requisit per a la resta, la funció impliqui una relació directa amb la ciutadania.

Segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, normalitzar significa "regularitzar o posar en ordre el que no ho estava". O també "fer que alguna cosa s`estabilitzi a la normalitat". Al segle XXI, una Palma normalitzada és una Palma bilingüe, també a Cort.