PP Balears

Company: “El Govern Armengol ja ha començat a retallar en Sanitat i Educació”

• Assenyala que “les llistes d'espera s'han disparat, el IB-Salut està tancant llits hospitalaris i el conseller d'Educació es nega a contractar més docents”
• Els ‘populars’ votaran a favor del decret de prestacions socials per “responsabilitat”, però el líder ‘popular’ demana que es tramiti com a llei i critica la “falta de consens”
• Company censura que “Armengol continuï en silenci mentre Sánchez accepta que els *ERTE es prolonguin fins a desembre a Canàries i ho nega a Balears”

El president i portaveu del Grup Parlamentari Popular, Biel Company, ha destacat aquest matí, en la roda de premsa prèvia al ple que la seva formació preguntarà demà per “les retallades que ja han començat, en concret en Sanitat i Educació” i ha explicat que “en l'àmbit sanitari les llistes d'espera s'han disparat en l'últim any. Ara hi ha 3.500 persones que esperen més de sis mesos per a ser operats, quan al maig de 2019 eren 650 pacients. I hi ha més de 27.000 persones que podrien acollir-se al decret de garantia de demora, quan l'any passat per aquestes mateixes dates eren 7.156”.

A més, Company ha apuntat que “una altra dada rellevant, és la demora mitjana en consultes externes, que ha crescut un 145%. L'any passat era de 32 dies i ara de 78 dies”. “I mentrestant, hem conegut aquest cap de setmana que el IbSalud ha tancat almenys 112 llits hospitalaris -76 en Son Espases i 36 a Son Llàtzer-, ha dit el ‘popular’ i l'ha qualificat de “noves retallades”.

Així mateix, el president del PP ha destacat que “en matèria d'Educació, ahir llegíem que el conseller March rebutja l'ampliació del nombre de docents per al pròxim curs, al•legant que hi havia “altres prioritats”. El portaveu del GPP ha apuntat que “això és un reflex que el Govern Armengol ja va començar amb un pressupost que tenia un forat de 300 milions i ara, amb la crisi del covid19 es troba totalment desbordat. Des del PP volem saber quina quantitat extraordinària ha sol•licitat el Govern al Govern central per a afrontar l'inici del pròxim curs escolar”.

BALEARS NO POT REBRE MENYS DE 450 MILIONS DEL FONS DE RECONSTRUCCIÓ AUTONÒMIC

D'altra banda, el dirigent ‘popular’ ha assenyalat que demà preguntarà a la presidenta del Govern per la seva valoració fa sobre el repartiment del fons de reconstrucció autonòmic i ha apuntat que “tornaré a preguntar-li a la presidenta Armengol pel repartiment del Fons de Reconstrucció autonòmic, perquè fa dues setmanes no sabia quina quantitat li correspondria a Balears i des de llavors hem conegut diferents informacions”.

“El Govern parla de 400 milions d'euros i diferents estimacions que han aparegut en els mitjans de comunicació situen a Balears a la cua quant a la quantitat que rebrà cada ciutadà de les illes en comparació ciutadans altres comunitats. En concret, un ciutadà balear podria rebre quatre vegades menys que un de Madrid o Catalunya”, ha dit Company i en aquesta línia ha afirmat que “tot el que sigui menys de 450 milions seria una burla cap a Balears per part de Sánchez i una prova més de la irrellevància d'Armengol en la defensa dels interessos d'aquestes illes davant el Govern central”.

A COP DE DECRET

En relació al debat i votació del decret llei 10/2020 de prestacions socials de caràcter econòmic, Company ha assenyalat que “ja portem deu decrets llei, estem davant un Govern que legisla a cop de decret i en aquesta ocasió estem davant un decret de pes, que modifica tot el sistema actual d'ajudes de protecció social, que envaeix competències dels Consells i que s'ha tornat a elaborar una vegada més sense cap mena de consens”.

Per tot això, el ‘popular’ ha manifestat la necessitat que la norma es tramiti com a llei, ja que “toca aspectes de vital importància” i ha explicat que “elimina la renda d'emancipació, la renda mínima d'inserció i ho substitueix per l'ingrés mínim vital del Govern central” i tot això “perquè d'aquesta manera el que pagava el Govern de serveis socials ho assumirà Madrid”. Així, Company ha demanat que s'aprofiti aquesta circumstància per a “destinar aquests recursos a Educació i Sanitat, on ara mateix s'estan produint retallades”.

“Ens preocupa que aquestes ajudes no estiguin enfocades a sortir de la situació de vulnerabilitat, ja que mancada contundència i sembla que al Govern li va bé que els ciutadans continuïn depenent de les ajudes de l'Executiu, en lloc d'ajudar-los a sortir de la crisi”, ha dit el president del PP i ha afegit que “també ens preocupa que amb aquests canvis quedin persones sense protecció social, ja que amb tot el que s'elimina no queda clar que hi hagi ciutadans que es quedin sense cap ajuda”, per la qual cosa ha insistit que “per responsabilitat votarem a favor, però demanarem que es tramiti com a llei per a poder realitzar les aportacions necessàries”

GREUGE COMPARATIU AMB CANÀRIES PELS ERTOS

Finalment, el Partit Popular denúncia “tant Armengol com Negueruela hagin ocultat interessadament, el fet que Canàries hagi aconseguit que es reconegui la seva particularitat en l'ampliació dels ERTOS aprovada el divendres pel Consell de Ministres i se'ls obre la porta al fet que dits ERTOS es mantinguin més enllà de setembre, fins que el trànsit aeri es recuperi”, alguna cosa que per al president de la formació “és una nova mostra del greuge comparatiu entre els dos arxipèlags, al qual desgraciadament ja ens té acostumats el Govern de Sánchez”.

Per a Company “queda clar que per a Sánchez, Canàries té més importància que Balears i ho demostra amb les seves accions, davant el silenci i l'actitud submisa d'Armengol. Així el ‘popular’ reitera que “l'ampliació dels ERTES fins a setembre és insuficient, ho han dit els sindicats i les patronals de Balears, i ara comprovem que la reivindicacions de Canàries sí que són tingudes en compte mentre es rebutgen les de Balears, però això sí, després Armengol intentarà vendre'ns fum i dir que s'aconsegueix gràcies a ella”.